Tal com diria Elías Gomis, “som un plaga”, l’ésser humà és una plaga per a la resta d’espècies i l’equilibri natural. I això ho veiem gairebé cada dia, com ahir, quan la Betlem Ivars i jo, mentre passejàvem vora mar a la Platja dels Tossals de Guardamar del Segura, ens vam adonar que una parella de corriol camanegre (‘Charadrius alexandrinus’) defensava un tros de platja contra una gavina corsa que els assetjava. En efecte, la parella de corriol tenia un niu amb dos ous.
Vint minuts després, i de tornada del passeig fins a la desembocadura del Segura, vam haver de demanar a una família de turistes que no passara per aquell trosset de platja perquè hi havia una espècie protegida i podien xafar-ne el niu. Amablement, els visitants van desviar el trajecte i van estendre les seues tovalloles una mica més avall. El niu es troba fora de la zona que les autoritats autonòmiques han acotat amb cordills i posts de fusta que serveixen per regenerar el sistema dunar d’algunes de les platges valencianes.
Aquest matí, m’he apropat a la zona de nou i he hagut d’aturar el tractor de l’Ajuntament de Guardamar del Segura que “neteja i aplana” l’arena de la platja. El conductor-operari ha sigut molt considerat i atent i ha atés la meua demanda. Malgrat tot, i amb tota seguretat, aquesta posta de corriol camanegre no passarà gaires més dies damunt l’arena, a causa d’algun dels diferents factors que està provocant la seua davallada els últims anys. Si demà visitara de nou el niu de corriol camanegre, probablement observaria impotent i apenat que ja no hi seria.
I ara què?
Fa unes setmanes, anelladors d’ocells, ecologistes, aficionats a l’ornitologia i públic en general compartíem amb entusiasme per les xarxes socials un vídeo fantàstic i ben didàctic del Programa de Conservació del Corriol Camanegre publicat per la Generalitat Valenciana. Aquesta és la part positiva (i única?) de les últimes notícies que giren entorn a l’espècie. Amb tot, crec humilment que les mesures que s’han pres des de les institucions per ajudar a l’èxit reproductor del corriol camanegre són insuficients i calen més solucions necessàries i efectives:
Vigilància i custòdia. Caldria establir mesures permanents de vigilància del sistema dunar on cria el corriol. Qualsevol de nosaltres pot observar que els usuaris de les platges no respecten l’àrea acotada del sistema dunar i hi transiten lliurement (en la platja que he esmentat al començament d’aquesta crònica el problema s’agreuja perquè és una platja lliure/nudista i desenes de persones trien setmanalment aquestes dunes protegides per practicar “naturalisme”, entre d’altres); per què ningú vigila ni multa ni evita que els banyistes i usuaris de la platja hi accedisquen i destruïsquen les postes de corriol?
Protecció de nius amb gàbies. També caldria protegir més amb gàbies i senyalitzar els nius localitzats de corriol camanegre per evitar que els banyistes i la neteja mecànica de les platges els destruiren. Per què l’Ajuntament de Guardamar del Segura (i el d’Elx, i etcètera) continua fent servir tractors i maquinària pesada per “netejar” i aplanar l’arena de les platges sense tenir en consideració que hi cria aquesta espècie? És necessària aquesta neteja? Cal rentar-li la cara a la platja per fer-la agradable al turista?
Mentre arriben i no arriben més mesures efectives i sentit comú general, la població de corriol camanegre del País Valencià s’esvaeix lentament. Tant de bo entre tots posem el nostre granet d’arena per capgirar-ne aquesta tendència.
Text i fotos de Xama de Crevillent